miércoles, 9 de junio de 2010

Slide IDEOLOGIA

miércoles, 2 de junio de 2010

ÉS LEGÍTIM UTILITZAR LA VIOLÈNCIA CONTRA UN TIRÀ?

ÉS LEGÍTIM UTILITZAR LA VIOLÈNCIA CONTRA UN TIRÀ?

Sí, pot ser necessari per la instauració d`una democràcia i quan hi ha un atac contra la constitució democràtica.
Amb això no vull justificar la violència, però, acabe dient aquestes frases que plasmen la idea general que vull transmetre:
“ No es tracta de acabar amb els tirans, sinó d`extirpar la tirania”.
“ No genera violència qui defen els seus drets, sinó qui se`ls arrevata”.

martes, 1 de junio de 2010

El que el meu avi ens conta...

http://www.youtube.com/videos?ytsession=FnaI_fQhYL_o91qM2TaVdkrSMADWFG_tbeBmyhLNUgOF5dfsGZwMr0WipOXSLqUSHsevpjEjXwQXZLJ_qLktRy_pvM75JYQkWz_RAha8KjsPLLWvmw1l923EeU8tbNqeRgvKNEKe9DTBo13mM2UqnV8CZHgBHMdTzAYt8fjfrlq9ddsKAXlJGM5q_hmDVutCofa5XyL1e2RIorsgu36cPbeBWpBzrXkvfDUts-Mt5peAxF8h0GKfFuekZutEbbqQOotbMJH7vAUBTXk4nkh8vod2CyOD-oOFHGRUryunD02iE4DSP36DhZtH4MjsLybQ2zuh8K2kkeA5v6gkHGfjxi8okpK4zcnFfd3H3Khl_Fk7CjUn6m5YrM96IdUx4ps6-0Pt5K-T-kSDGPDNd1WX-oKv8ltkwjyk2AljUpmg9AVWvxDrv_n-GQ

lunes, 31 de mayo de 2010

Comentari dels videos

Comentaris videos Segona República i la Guerra Civil Espanyola.


En aquestos videos podem veure d`una manera resumida qué es el que va passar durant la Segona república i la Guerra Civil Espanyola.
De la Primera República podem veure com el poble necessitava un canvi de política urgent ja que, sobretot les clases socials més humils ho necessitaven veiem també que el poble es llança als carrers amb ganes de canvis i els politics amb els seus discursos triunfadors. Algo que també podem observar en els videos és el poder de la dona en aquest període de temps en la que estaba totalment apartada. Fins que un grup de dones com, Clara Campoamor que va influenciar molt per a que la dona puguera votar i tindre els mateixos drets que els homens. Ho van aconseguir en les eleccions de novembre de 1933.
Després ens parlen de la Guerra Civil on podem veure com Espanya estaba dividida en dos zones, l`exèrcit i el govern republicà. Comencen amb bombardejos on a poc a poc és pot veure com el govern de Franco és va fent amb la península.



1 Proclamació de la segona república:
En aquest video ens mostren la proclamació de la segona república on tota la gent va eixir al carrer contens per este nou canvi per a Espanya, on es faria del pais més modern i just. També ens mostra els ultims moments d`Alfons XIII en el palau reial.

2 Video inèdit de la segona República Espanyola:
En aquest video podem vore els primer moments de la segona república on tothom estava en el carrer per sentir els politics parlar d`aquesta nova repúblicañ. Tot eren canvis i on per primera vegada va ser un moment clau per a la participació de la dona, com exemple tenim a Clara Campoamor.

3 Clara Campoamor versus Victoria Kent.
En aquest video ens explica com van entrar les dones en la política.
Varen ser 3 dones les que es van posar dins dels partits politics, però les que mes van ser Victoria Kent, que pensaba el contrari que l`altra dona, Clara Campoamor. Victoria deia que la dona no estaba preparada per a votar i en lo contrari Clara Campoamor deia que si. Al fi de lluitar per la igualació de la dona van aconseguir-ho.

4 Aplicació de la Segona República:
En aquest video com en els altres ens parlen del mateix, de la Segona República, on ens comenta que va ser per a tots com abans hem dit una alegría i un canvi molt important per a Espanya. Sgnificava moltes millores tot gracies a la tornada de la democràcia per Joan Carles I.

5 Explicació de la segona república:
En aquest video ens parla sobre l` afectament de la segona república en el ambit de l'ensenyament on van canviar moltes coses, com en la creació de centres, els mestres…
Per això es diu que es una república de profesors on hi van haver grans intel·lectuals.

6 La revolución d`Asturies i la Vaga General a Catalunya 1934.
En aquest video ens mostra el conflicte on la dreta no aprovava l'estatut de Catalunya, on Gil Robles retirà el seu sport.
Es va dir que els cedistes volien reformar la constitució però diferents partits politics van protestar sobre aquesta situació.

7 Dones a la segona republica:
En aquest video ens parla de com a poc a poc la dona es va igualant amb l'home. Després de lluitar sobre els drets on van aconseguir en les eleccions de noviembre de 1963, quan la dona va votar per primera vegada. Des d`aquesta etapa va anar a millor la situació de la dona.

8 Desenvolupament de la guerra civil española:
En 1936 Espanya estaba dividida en dos parts, l` exercit contra el gobern republicà, on poc a poc els republicans es varen apropiar de tota Espanya.
Va ser un conflicte prou mal, on lluitaven espanyols contra espanyols, a més hi van haver moltes morts.

jueves, 27 de mayo de 2010

LLUMS I OMBRES DEL S.XX

LLUMS
-Generació del 27
-Sufragi Universal de la dona
-Fi del franquisme
-Eleccions democràtiques
-S’aprova la constitució Espanyola
-Espanya s’incorpora a la Comunitat Europea

OMBRES
-Dictadura de Primo de Rivera
-Guerra Civil Espanyola
-Dictadura Franquista
-La censura aplicada per Franco, que va obligar molts escriptors a exiliar-se
-La mort de molts manifestants i defensors de la república

lunes, 17 de mayo de 2010

Activitats pel·licula 'La Vaquilla'

ACTIVITATS DE PREPARACIÓ:

ACTIVITAT 1. VOCABULARI ESPECÍFIC.

Vocabulari 1. Uneix les paraules amb les seues definicions o sinònims.

1) Alçament/sublevació – I) Rebel•lió
2) Revolució – J) Canvi violent en les institucions polítiques, econòmiques o socials d’una nació
3) Els nacionals – F) Partidaris del costat lleial en la Guerra Civil espanyola
4) Els republicans – G) Partidaris del costat rebel en la Guerra Civil espanyola
5) Anarquista – D) Que defèn la llibertat absoluta i, per tant, la supressió de tot govern i de tota llei
6) Libertari – H) Doctrina que propugna la desaparició de l’Estat i de tot poder
7) Brigada internacional – C) Soldats estrangers allistats amb l’exèrcit republicà
8) Neutralitat/no bel•ligència – E) Dita d’una nació o d’un estat: Que no pren part en la guerra moguda per altres i s’acull al sistema d’obligacions i drets inherents a tal actitud
9) Intervenció – A) En les relacions internacionals, dirigir temporalment alguns assumptes interiors d’una altra nació
10) Milícia – B) Conjunt de voluntaris armats no pertanyents a l’exèrcit regular

Vocabulari 2. Ara explica al teu company/a què signifiquen per a tu les següents paraules.
1) Guerra: Conflicte armat entre dos o mes grups
2) Batalla: Combat entre dos o més grups on cadascú tractarà de derrotar l’oponent
3) Guerra Civil: Conflicte armat dintre d’un mateix país
4) Bombardeig: Atac aeri amb bombes
5) Croada: Campanyes militars creades per causes religioses
6) Rereguarda: Part allunyat del enemic
7) Front de guerra: Primera fila de la tropa formada o acampada
8) Derrota: Quan un dels implicats en un conflicte perd
9) Ban: Poder que tenien els reis germànics d’obligar i castigar


ACTIVITAT 2. CONTEXT.

En grups, poseu en comú el que sabeu sobre la Guerra Civil espanyola.

1) Quan va tindre lloc? Des de 1936 fins al 1939
2) Qui van participar? El bàndol nacional i el bàndol republicà
3) Quines van ser les causes? El pronunciament de Franco com a cap d’Estat
4) Quina actitud van tindre les potències estrangeres? França i Gran Bretanya es van mantindre neutrals i van formar un comitè de no-intervenció juntament amb Itàlia, Alemanya i la URSS.
5) Qui va guanyar? Va guanyar el bàndol nacional
6) Quines conseqüències va tindre la derrota? Augment de la mortalitat, descens de la natalitat, destrucció de les ciutats. Va ser el fi de l’Edat de Plata de les lletres i les ciències espanyoles. El règim franquista va continuar.





ACTIVITATS PER A DESPRÉS DE VEURE LA PEL•LÍCULA:


ACTIVITAT 3. ARGUMENT.

A continuació us presentem un text on s’explica l’argument de la pel•lícula però que té errors de contingut, ortografia i expressió. Torneu a redactar-lo de manera correcta:


La història transcorre durant la Guerra Civil espanyola. La pel•lícula narra la història d’un xicotet grup de soldats del bàndol republicà que sense demanar permís emprenen la temerària acció d’infiltrar-se en el poble del costat, que està en “zona nacional”, per a robar una vaqueta i així, emprenyar-los les festes i, de pas, menjar-se la vaca per a posar la moral de les tropes republicanes a prova d’obusos. Esta missió es va convertir en una odissea des del moment que arriben a eixa plaça de bous, a causa dels diferents incidents que van tenint.

ACTIVITAT 4. PERSONATGES.

4.1. Relaciona cada personatge amb la descripció adequada:


1) Alfredo landa: Un militar amb molts anys de servei, que creu en la disciplina com el pilar bàsic per a l’ordre militar, però que, paradoxament, no aconsegueix imposar-la – G) Brigada Castro
2) José Sacristán: És un oficial que ha ascendit ràpidament, sense pràcticament experiència militar, perquè fins a poc abans de la guerra era perruquer – H) Tinent Broseta
3) Guillermo Montesinos: Un soldat republicà nascut en el poble del costat, per la qual cosa serà triat com a guia de l’expedició. La seua principal preocupació serà veure les seues antigues terres, visitar la seua novia o anar a veure els seus pares, donant per a això, innecessàries voltes que posaran en perill la vida dels cinc de l’expedició – F) “Mariano”
4) Santiago Ramos: Un torero aficionat que el tinent Broseta tria per a matar a la vaqueta. Però que es mostrarà com un covard patològic, que inclús es fa de ventre quan té a la vaqueta davant – B) “Limeño”
5) Carles Velat: Ho porten amb ells com a mesura de seguretat. És una imatge simbòlica de l’Església, representant a un capellà impertinent i entregat a la gola – A) Capellà penedit
6) Rafael Hernández: Aconsegueix imposar la disciplina sobre els seus soldats. En este sentit és envejat pel brigada Castro – C) Sergent nacional
7) Adolfo Marsillach: Exemple d’una aristocràcia l’únic interès del qual són les seues propietats, per damunt inclús dels interessos militars de l’Espanya nacional, a la qual recolzen – D) Marqués
8) Amèlia de la Torre: Una anciana que denota un cert retard mental/demència; és una dona que gaudeix de totes les atencions, simbolitzant així a una monarquia ja inútil i inservible, però a pesar d’això, defesa pel franquisme, a causa dels grans latifundis i propietats que posseïen – E) Comtessa

4.2. Els soldats apareixen representats com a persones, amb preocupacions quotidianes i a les que poc importen les ideologies, sinó que més bé són víctimes de les circumstàncies. Posa exemples d’això.
Un dels exemples el trobem al principi de la pel•lícula, quan al intercanvi de paper i tabac, Mariano i un soldat del bàndol nacional proposen als seus superiors canviar-se de bàndol per tal que Mariano puga anar al seu poble per a la festa.


ACTIVITAT 5. ANÀLISI.

5.1. Explica una metàfora o imatge simbòlica que aparega en la pel•lícula. Què veiem? Què representa?

La comtessa representa a una noblesa i a una monarquia febles però protegides en l’època del franquisme. La vaqueta representa l’Espanya de llavors, ja que els dos bàndols volen aconseguir-la per a ells.

5.2. Per què podem dir que Berlanga, amb aquesta pel•lícula intenta fer un al•lega antibel•licista?
Perquè tracta la guerra Civil d’una manera còmica, mostrant com a problema principal del bàndol republicà el fet que han d’aconseguir segrestar una vaca al poble del bàndol nacional.


ACTIVITAT 6. CARTA AL DIRECTOR
Un tema dels que tracta la pel•lícula ‘La Vaquilla’ el qual considerem polèmic podria ser les actuacions dels soldats, bé siga per part dels dos bàndols.
Els soldats dels dos fronts intercanvien paper de fumar i tabac, ja que cadascun en té una cosa diferent. Això demostra que realment no estaven lluitant, sinó que estaven en la trinxera per estar.
Tampoc hi ataquen. Es passaven els dies asseguts.
Els soldats del bàndol republicà no fan seriós el ‘atac’ que pretén contra les festes que van a celebrar l’altre bàndol. Un d’ells els guia de forma errònia per poder visitar unes terres, els seus pares… Altre diu que sap tractar amb bous, es a dir, que alguna volta a matat un i en el moment en que ha de posar-se front al bou no vol ni arrimar-se.
Altre comportament erroni per part dels soldats es quan visiten el prostíbul i la policia els troba.
Pense que aquestos son els comportament mes polèmics, quasi tots per part del bàndol republicà, això li dona al film un toc humorístic en cara que no es la pel•lícula sobre la Guerra Civil que més ens ha agradat.



ACTIVITAT 8. UNA IMATGE MIL HISTÒRIES


FOTOGRAMA 1. LIBERTARIAS
A la imatge es veu en primer plà un grup de dones manifestant-se. Aquestes dones deuen de ser artidàries d'alguns d'algun partit o integrants d'alguna grup ja que totes porten el mateix barret. Com que al fons de l fotograma es pot veure un edifici, sembla que estàn en un poble o a una ciuitat.
Aquest fotograma estaria situat al principi de la Guerra Civil.

FOTOGRAMA 2. ¡AY CARMELA!
En aquesta escena, tan en primer com en segon plà, es veu a un grup de gent que sembla que està molt asusatada. Els personatges que hi apareixen deuen de ser els artistes protagnistes de la pel·lícula. Al fons es veu una paret, pel que deuen ser a dins d'alguna casa o a algun altre tipus d'edifici.
Aquest fotograma estaría situat cap a la meitat de la Guerra Civil.

FOTOGRAMA 3. LA BUENA NUEVA
En primer plà es veu a un xic, que er la seua forma de vestir sembla que és de família rica, a qui probablement han apallissat perque li surt sang d'una cella. Al fons es veu a un grup de soldats. Sembla que el xic està a dins d'un tren mentre que els soldats estàn a fora.
Aquest fotograma estaria situal al principi de la Guerra Civil.

FOTOGRAMA 4. LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS
Es veu a un grup de xiquets acompanyats per un home. Els xiquets deuen ser alumnes d'alguna escola i l'home que els acompanya, el seu professor. Están a un bosc, ja que al fins s'hi veuen arbres i molta vegetació.
Aquest fotograma estaria situat al principi de la Guerra Civil.

FOTOGRAMA 5. TIERRA Y LIBERTAD
A la imatge, es veuen tres homes, a un d'ells no se li veu el cap. Aquestos homes deuen ser militars ja que, es veu que un d'ells (al que no se li veu el cap) porta una arma a la mà. Deuen estar en algun campament o zona militar ja que es veu que el terra no està pavimentat ni asfaltat com a les ciutats.
Aquest fotograma estaria situat cap a la meitat de la Guerra Civil.